PANDEROS QUADRATS

El pandero quadrat és un instrument de percussió tradicional de la península Ibèrica, especialment present a Galícia, Portugal, Lleó, Astúries i Catalunya. Està format per un marc de fusta quadrat, cobert per una pell tibada, generalment de cabra.

A l’interior del marc, sovint hi ha cordes tensades amb picarols i petits elements com cigrons, pedretes, monedes, etc, que produeixen un so característic quan es sacseja i als quals se'ls anomena "misteris".

El pandero quadrat pot tenir diferents mides segons la tradició i l’ús.

En general, el marc de fusta sol tenir una amplada d’uns 5 cm, mentre que les dimensions del quadrat poden variar.

A Catalunya, alguns panderos quadrats tradicionals poden ser de grans dimensions, fins al punt que es recolzen a la cintura per tocar-los. En altres regions, com Peñaparda (Salamanca), es fabriquen en mides més manejables per ser tocats amb les mans

El pandero quadrat es toca de diverses maneres segons la tradició de cada regió. A Catalunya, es pot sostenir amb una mà o recolzar-lo a la cintura si és de grans dimensions, mentre es fa sonar picant-lo amb una o ambdues mans.

En altres zones de la península Ibèrica, com Peñaparda (Salamanca), sovint es toca amb una baqueta o "porra", colpejant tant el marc com la pell del pandero i amb l'altra mà per l'altra cara del pandero. 

Té un to sec i ressonant, amb una tonalitat càlida i profunda gràcies a la pell tibada que el recobreix. Quan es toca amb les mans, produeix un ritme marcant i vibrant, mentre que si es sacseja, els picarols i "misteris" que porta a l’interior generen un so més suau i tintinejant.

I si es toca amb una baqueta, afegeix un to més percutiu i enèrgic.

Aquest instrument és molt versàtil i pot adaptar-se a diferents estils musicals, des de la música tradicional fins a interpretacions més modernes.

A part de pandero quadrat també es pot anomenar alduf, un terme que s'ha conservat en algunes comarques catalanes.

Tradicionalment era tocat per dones, vinculat a les confraries de la Mare de Déu del Roser, on el tocaven per acompanyar les anomenades  cançons de pandero que solien ser improvitzades i cantades en celebracions, a l'igual que en altres regions de la península ibèrica el seu ús estava vinculat a la música tradicional i sovint acompanyava balls i cançons populars.

PROCÈS DE CONSTRUCCIÓ